divendres, 23 de febrer del 2007

¡QUINA FEINADA!


No sabiem que plantar creïlles era tan costos. Ara entenem que els llauradors es cansen tant.


PRIMER: Hem tengut que fer un caminet, cavant i cavant, llarg com un cavalló, perque les creïlles es tenen que plantar enfonsades en la terra.

Així que Merche ens a senyalat el camí i nosaltres amb les nostres pales hem anat fent la vall.

SEGON: Hem tallat les creïlles en tants trossos com ulls tenien, deixant un ull en cada tros.
TERCER: Hem deixat les creïlles din la vall separades un pas, una de la seguent.
QUART: Hem tapat les creïlles en part de la terra que hem tret per fer la vall. L'altra la deixarem per quan isca un poc la planta tornar a tapar-la.
CINQUE: Hem regat un poc per que vagen creixent.
Ens ha costat molt de temps i esforç, però ens ha agradat i hem aprés a valorar el treball que fan els llauradors i les llauradores per que tots nosaltres tinguem fruites i verdures per comprar per a menjar.